viernes, 13 de diciembre de 2013

DEURES PER AL CAP DE SETMANA!

Ja sabeu que heu de fer les activitats 1, 3, 6, 7, 8 i 11 del llibre de Coneixemnet del Medi a un full, molt ben presentat.


A més a més, cadascú de vosaltres haurà de deixar un comentari al bloc sobre un concepte, d'aquesta manera farem un "Diccionari de l'univers" on podreu consultar més fàcilment tot el que hem vist al tema:

1. Óscar: Què és el Sistema Solar?

2. Lucía Coca: Què són els planetes?

3. Javiera Cordero: Característiques dels planetes interiors.

4. Hugo de Francisco: Caracterísitques dels planetes exteriors.

5. Valentina: Què són els planetes nans?

6. Marcos: Què saps dels asteroides?

7. Claudia: Què és el Cinturó d'Asteroides? On es troba?

8. Toni: Què és el Cinturó de Kuiper? On es troba?

9. Lucía Gallardo: Què saps dels cometes?

10. Rubén: Què són les estreles fugaces?

11. Raquel: Què són els meteorits?

12. Paula Juan: Què és un cràter?

13. Héctor: Què és l'univers?

14. Paula L. Pastor: Què són les estreles?

15. Paula L. Rico: Quines són les propietats de les estreles?

16. Tania: Quina és la diferència entre brillantor i lluminositat?

17. Diego: Què és una constel·lació?

18. Carolina: Què és una galàxia?

19. Ariadna: Què és la Vía Làctia?

20. Hugo Moyano: Què és un satèl·lit artificial?

21. Pablo: Què va fer Jurij Gagarin?

22. Marina: Què va ocórrer el 20 de juliol de 1969?

23. Sofía: Què és un transbordador espacial?

24. Alejandro: Què és una estació espacial?

25. Rocío: Què va ocórrer al 1957?

miércoles, 11 de diciembre de 2013

VOS HA AGRADAT LA UNITAT?

Com que ja hem arribat al final de la unitat, m'agradaria que hem diguéreu si
vos han agradat les classes, què és el que més vos ha cridat l'atenció i també el que més vos ha avorrit.

Què canviaríeu?





















COM ENS HEM COMPORTAT HUI?

DIMECRES 11/12/2013






martes, 10 de diciembre de 2013

L'EXPLORACIÓ DE L'ESPAI



ELS PRIMERS SATÈL·LITS ARTIFICIALS






L' Sputnik I




Abans de que cap ésser humà fora a l’espai, cap a l’any 1950, els Estats Units i l’antiga Unió Soviètica van enviar dos satèl·lits artificials. L’Sputnik I, llançat en 1957 per la Unió Soviètica va ser el primer satèl·lit artificial posat en òrbita.

Els satèl·lits artificials són naus que giren en una òrbita entorn de la Terra. Per a portar els satèl·lits s’utilitzen coets, que eleven el satèl·lit fins a l’òrbita desitjada. Quan esgoten combustible, els coets se separen del satèl·lit i cauen al mar.




  • Tres mesos més tard es va llançar el “Sputnik II″, però aquesta vegada portava un ésser viu. Es tractava d’una gosseta anomenada Laika. Amb aquest experiment es va demostrar que era possible enviar una persona a l’espai.


LA PRIMERA PERSONA POSADA EN ÒRBITA


Jurij Gagarin, va ser la primera persona en eixir a l’espai en 1961.




ARRIBEM A LA LLUNA




"A small step for (a) man, a giant leap for mankind"




  • QUAN? 20 de juliol de 1969 
  • QUI? Neil Armstrong acompanyat per Edwin Aldrin i Michael Collins
  • COM VAN ARRIBAR? abord de la nau Apollo 11.
  • QUÈ VAN FER? Els astronautes van fer experiments i prengueren mostres de roques lunars.
Ací està Neil Armstrong en la seua trepitjada per la Lluna.



QUÈ VEHICLES S'UTILITZEN PER A EXPLORAR L'ESPAI?

                            Transbordador espacial


Sonda espacial, Voyager I 
llançada en 1977, va eixir del sistema Solar a l'agost de 2012.


EL SATÈL·LIT ARTIFICIAL VOYAGER I, ABANDONA EL SISTEMA SOLAR:
Fes click ací per a llegir l'article.





Satèl·lit artificial

N’hi ha centenars de satèl·lits. Fan tasques com seguiment meteorològic, transmissions de TV, i telefonia mòbil. També s’utilitzen per a estudiar l’univers.




(ISS: International Space Station)
Estació Espacial Internacional, 16 d'octubre de 2002

Estació espacial
 És una estructura artificial dissenyada per a ser habitada a l'espai exterior, amb usos diversos.

Foto d'un vehicle lunar

Les tres últimes missions del projecte Apollo van ser molt més sofisticades que les primeres tres, en gran mesura perquè els astronautes van dur el rover lunar que els va permetre desplaçar-se a quilòmetres del seu lloc d'aterratge. En la missió Apollo 11, Armstrong i Aldrin solament van estar 2 hores i mitja caminant sobre la superfície, mentre que en la Apollo 17 les caminades van arribar a un total de 22 hores i els astronautes van passar 3 dies a la vall de Taurus Litrow i es van endur 110 quilos de roques lunars. El projecte Apollo es va cancel·lar per falta de pressupost.





Foto de Mart des de la nau Spirit


Si voleu saber encara més a aquesta pàgina trobareu coses interesants: Exploració de l'univers.


EN CAS DE PERDRE LA TEUA FITXA, POTS DESCARREGAR-LA DES DEL BLOC: FITXA. L'EXPLORACIÓ DE L'ESPAI

COM ENS HEM COMPORTAT HUI?


DIMARTS 10/12/2013






lunes, 9 de diciembre de 2013

ACTIVITATS


EN CAS DE PERDRE LA TEUA FITXA, POTS DESCARREGAR-LA DES DEL BLOC: 

ACTIVITATS EL SISTEMA SOLAR  (DESCARREGAR la fitxa ací)





ACTIVITATS DE L'UNIVERS (DESCARREGAR la fitxa ací)

Si vols jugar un poquet amb el que has aprés fes click ací.

Si voleu fer activitats sobre l'Univers heu de fer click damunt de "L'Univers" i
si voleu fer activitats del Sistema Solar, clickeu sobre eixe títol.


Ací teniu una altra pàgina web, on podreu visitar l'espai amb uns xiquets astronautes. Mirant a les estreles








domingo, 8 de diciembre de 2013

L'UNIVERS

L'UNIVERS

L’univers està format per la Terra i tot el que veiem al firmament, juntament amb molts més cossos que no veiem.



Óssa major


LES ESTRELES

Què és una estrela?

Una estrela és una enorme esfera de gas molt calent i brillant. 
Les estreles produïxen la seua pròpia llum i energia per mitjà d'un procés cridat fusió nuclear. La fusió succeïx quan els elements més lleugers són forçats per a convertir-se en elements més pesats. Quan açò succeïx, una tremenda quantitat d'energia és creada causant que l'estrela es calent i brille. A les estreles se'ls troba en una varietat de grandàries i colors. El nostre Sol és una estrela groguenca de grandària mitjana. Les estreles que són més xicotetes que el nostre Sol són rogenques i les que són més grans que este són blau.

Propietats: 

  • Color: depén de la temperatura i pot ser blau, blanc, groc, taronja o roig. El sol és groc.
  • Mida: hi ha grans diferències de grandària entre unes estreles i altres. El sol es una estrela mitjana.
  • Lluminositat: és la quantitat d'energia que emet una estrela.
  • Brillantor: és la llum que se'n rep des de la Terra. Depén de la lluminositat de l'estrela i de la distància a la Terra. El sol és l'astre més brillant del Sistema Solar.


Per què algunes estreles són brillants i altres dèbils? Les estreles no estan totes a la mateixa distància de nosaltres. Algunes estreles estan més prop i algunes més llunyanes. Mentres més prop està una estrela a nosaltres, més brillant apareixerà. També, les estreles presenten una varietat de grandàries i brillantor. Les estreles més grans usualment brillen més lluminosament que les estreles més xicotetes. Què tan brillant una estrela aparega en el cel nocturn depén de la seua dimensió i de què tan lluny estiga de nosaltres.



Vía Làctia
Totes les estreles que podem veure des de la Terra estan en la Via Làctia, a grans distàncies de nosaltres. Estan tan lluny que per a poder mesurar la distància de les estreles no podem utilitzar ni els metres ni els quilòmetres; cal utilitzar una altra mesura que és l'ANY LLUM. 




Les distàncies

Una any llum són els quilòmetres que recorre la llum en un any, i per què utilitzem a la llum per a mesurar distàncies? Per la senzilla raó que la llum es mou a la major velocitat que es pot aconseguir en l'Univers, que són 300.000 km per segon. Per que et faces una idea, un cotxe qualsevol que es moga a 120 km per hora, està en realitat movent-se a 0.033 km per segon! , és a dir, la llum es mou 10 milions de vegades més de pressa que el cotxe. 
I a eixa velocitat, quants quilòmetres pot recórrer la llum en un any?. Fixa't bé: En un segon recorre 300.000 Km En un minut recorre 300.000 km x 60 segons = 18.000.000 km. En una hora recorre 18.000.000 km x 60 mon."





LES CONSTEL·LACIONS

Què són les constel·lacions? Una constel·lació és un grup d'estreles que presa una forma imaginària en el cel nocturn. Són usualment anomenades en honor a caràcters mitològics, gent, animals i objectes. En diferents parts del món, la gent ha inventat diferents formes per als mateixos grups d'estreles brillants. Açò és com un joc de connectar puntets en un full de paper. En el passat, la creació d'imatges imaginàries de les estreles va ser útil per a la navegació en la nit i per a seguir el curs de les estacions.

http://www.chiscos.net/repolim/lim/laterra_monter/la%20terra.html


LES GALÀXIES


Són agrupacions d'estreles,fragments de roques, pols i gas.





La Via Làctia és la nostra galàxia. Els romans l'anomenaren "Camí de Llet".
És gran, té forma d'espiral i pot tenir uns 100.000 milions
d'estels, entre ells, el Sol.


El Sistema Solar és en un dels braços de l'espiral, a uns 30.000 anys llum del centre i uns 20.000 de l'extrem.

No podem veure el brillant centre perquè s'interposen materials opacs, pols còsmica i gasos freds, que no deixen passar la llum.


"Què és una galàxia espiral? Les galàxies espirals són anomenades d'acord amb la forma dels seus discos. En una galàxia espiral, les estreles, el gas i la pols són recol·lectats en braços espirals que s'escampen cap a fora des del centre de la galàxia. 

Les galàxies espirals tenen una gran quantitat de gas, pols i nova formació d'estreles. Com tenen una gran quantitat d'estreles jóvens i calents, es compten sovint entre les galàxies més brillants en l'Univers. Al voltant del 20% de totes les galàxies són espiral.




Galàxia Andrómedra.
És la més pròxima a la nostra, molt similar també encara que una mica major.


Galàxia NGC 1512.
És també veïna nostra, encara que 10 milions d'anys llum més lluny que Andrómeda.

Què és una galàxia el·líptica? Les galàxies el·líptiques tenen formes com les el·lipses (cercles allargats) . Les galàxies el·líptiques estan fetes majorment d'estreles antigues, i no tenen molt gas o pols. Les galàxies el·líptiques també presenten moltes grandàries. Les galàxies més grans que nosaltres veiem són el·líptiques, però les galàxies el·líptiques poden ser també xicotetes. Al voltant del 60% de totes les galàxies són el·líptiques.





Què és una galàxia irregular? Les galàxies irregulars no tenen una forma particular. Elles estan entre les galàxies més xicotetes i estan plenes de gas i pols. Tenint una gran quantitat de gas i pols, significa que estes galàxies tenen una gran quantitat de formació d'estreles duent-se a terme en l'interior d'elles. Açò pot fer-les molt brillants. Els Núvols de Magallanes Gran i Xicoteta, són exemples de galàxies irregulars. Elles són dos galàxies xicotetes que viatgen en òrbita al voltant de la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia. Al voltant del 20% de totes les galàxies són irregulars.







jueves, 5 de diciembre de 2013

COM ENS HEM COMPORTAT HUI?

DIJOUS 5 DE DESEMBRE


FEM UN MURAL

La tarea que haurem de fer durant les següents classes serà la següent:


1.  Fer grups de 5 i repartir càrregs
2. Asignar tema a cada grup
3. Buscar informació a casa i portar-la a classe.
4. Seleccionar entre tots la informació rellevant.
5. Fer un mural.
6. Exposar-lo.

1. Fareu 5 grups de 5 persones cadascú. Haureu de repartir-vos els càrregs següents:

  • Representant: serà el/la portaveu del grup.
  • Encarregat d'organització: serà l'encarregat o l'encarregada de posar ordre al grup quan calga.
  • Encarregat de material: s'encarregarà de guardar el material.
  • Encarregat de neteja: serà la persona que tinga cura en tot moment de que les taules estiguen netes, abans i després de treballar.
  • Encarregat dels encarregats: la seua responsabilitat és que tothom cumplisca la seua tasca.




2. Cada grup haurà de treballar un d'aquests temes:



3. Primer haureu de buscar informació sobre el tema que us ha tocat dins del blog. Això ho fareu a casa i portareu la informació resumida a classe.


Un exemple de com podeu estructurar el mural és el següent:



4. Quan tingueu tota la informació, entre tots, seleccionareu allò que siga més rellevant i ho posareu al mura.

5. Podeu portar fotos, videos, o qualsevol material interessant que tinga relació amb el vostre tema. El representat serà qui s'ho ensenye al mestre.


6. Exposareu als vostres companys el treball que heu realitzat.



A més a més si voleu pegar una volta per l'espai podeu fer-lo accedint a aquesta pàgina: L'ESPAI

miércoles, 4 de diciembre de 2013

COM ENS HEM COMPORTAT HUI?

DIMECRES 4 DE DESEMBRE


EL SISTEMA SOLAR (2): Aprenem



Heu de saber que la grandària, la posició i les dimensions dels planetes estan exagerades i no són iguals que en la realitat.


Dins de la nostra galaxia, existeixen moltes estreles, però només una d’elles ens és imprescindible perquè ens permet viure, estem parlant del Sol.

El Sol té diversos cossos de diferent grandària girant al seu voltant; aquests cossos són els planetes i planetoides (satèl·lits, asteroides i cometes).


Al voltant del Sol, giren els planetes i els planetoides, formant el Sistema Solar.



  •    ELS PLANETES

Són astres que giren al voltant del Sol seguint una trajectòria quasi circular anomenada òrbita.







Hi ha dos grups de planetes:


PLANETES INTERIORS
PLANETES EXTERIORS
CARACTERÍSTI
QUES
-Són més pròxims al Sol.
-Superfície rocosa (com la Terra)
Mercuri, Venus, Terra, Mars.

-Estan més lluny del Sol.
-Són més grans que els interiors.
-Superfície gasosa.
Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.



  • PLANETES NANS

Són cossos esfèrics que giren en torn al Sol, encara que són de dimensions més reduïdes que els planetes, és per això que Plutó ja no es considera un planeta.





Eris i el seu satèl·lit Disnòmia



Plutó i un dels seus 5 satèl·lits




  • COSSOS XICOTETS DEL SISTEMA SOLAR.



Asteroides


Cometes




Aquests astres també estan girant al voltant del Sol i són els següents:


Asteroides
-         Cossos menuts rocosos.
-         Forma irregular.
-         Es troben sobretot:
o   Cinturó d’Asteroides (entre Mart i Júpiter).
o   Cinturó de Kuiper (més enllà de Neptú).
Cometes
-         Astres gelats.
-         Òrbita el·líptica molt allargada.
-         Quan s’acosten al Sol mostren una cua lluent.
o   El més conegut: Cometa Halley que s’acosta al Sol cada 76 anys.








 


Observem que la òrbita el·líptica dels cometes és allargada.

Poden arribar els asteroides a la superfície de qualsevol planeta?

Si que poden. 
Els meteorits són asteroides grans que col·lidixen  contra la superficie d'un planeta sense cremar-se. Si l'asteroide és molt xicotet al entrar en contacte amb l'atmosfera es crema i no arriba a xocar contra el planeta.


 Meteroit arribant a la superfície d'un planeta





Cràter meteor. Estats Units.




I els cometes?

Pel que fa als cometes és molt més difícil que arriben a la Terra per exemple, perquè es troben molt lluny. A més a més, a mesura que es van apropant al Sol, com són astres fets principalment de gel, s'evaporen abans d'arribar.
Malgrat això el cometa Halley podem vore-lo des de la Terra cada 76 anys perquè passa propet del Sol.



·           COSSOS MÉS XICOTETS ENCARA.




Què és una estrela fugaç?

Les estreles fugaces s'originen quan grans de pols o arena arriben a la Terra i s'incendien en xocar l'atmosfera. Per tant, nosaltres veiem això al cel:




TRAJECTORIA D'UN METEOR


EN CAS DE PERDRE LA TEUA FITXA, POTS DESCARREGAR-LA DES DEL BLOC: FITXA. EL SISTEMA SOLAR (2)